Al seu inici l'any 1881, el diari La Vanguardia va estar vinculat amb el Partido Liberal de Barcelona, del qual els fundadors, els germans Carlos i Bartolomé Godó Pie, en formaven part. Concretament, es trobaven dins d'una fracció que aspirava a l'alcaldia de la ciutat, i el diari pretenia ser un aparell d'expressió per aquest grup. Volien contrarestar la influència de El Barcelonès, relacionat amb el Partido Conservador, els seus rivals polítics.
El 1888, coincidint amb l'Exposició Universal, el diari es va desmarcar de qualsevol partit polític, presumint de ser ara un diari modern i independent, sota la direcció de Modesto Sánchez Ortiz. Tot i així, el diari continua conservant una vesant ideològica més aviat liberal, ja que la propietat del diari continua sent de la família Godó. A més, Modesto Sánchez va ser recomanat als Godó per Práxedes Mateo Sagasta, president del Govern espanyol diverses vegades pel Partido Liberal. En 1901 Sánchez Ortiz abandona la direcció del diari i passa a ser diputat de Mataró. Així, queda clar que el diari tenia vinculacions amb la política de partits, tot i la seva pretensió de mostrar-se independent.
 |
| Carrer Euras 8 - 10, lloc de fundació del diari |
En 1920, el triomf del catalanisme extremista va fer que La Vanguardia, que redactava en llengua castellana, perdés prestigi com el representant de la cultura catalana que pretenia ser, i l'equip directiu del qual Oliver formava part es va dissoldre.
El diari estava per tant dirigit a la burgesia catalana capitalista, ja que aquests eren els principals defensors del liberalisme econòmic que els havia permès enriquir-se. Els propis Godó formaven a més part d'aquesta classe social. A més, lligat a la consciència d'aquesta classe, hi ha un cert conservadorisme en els valors socials, que es fa força evident quan Oliver dirigeix el diari.
Aquesta dinàmica es va mantenir sense gaires canvis durant finals del segle XIX i principis del segle XX.
Relació del diari amb el context social nacional i internacional.
La societat de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX era una societat de classes on els aristòcrates i els burgesos controlaven els mitjans de producció i eren els propietaris del capital, i els obrers, molts d'ells procedents del camp, vivien en condicions força precàries treballant llargues hores a la industria per poder mantenir-se amb els recursos més bàsics. Tot i així, es pot començar a parlar d'una societat de masses, ja que hi ha un considerable augment de la producció en massa i del consum. En aquest marc apareixen conjunts de publicacions destinades al gran públic, entre les quals s'emmarcaria la Vanguardia.
L'any 1920, poc després dels fets produïts durant la vaga de La Canadenca, Catalunya tenia més de 2.300.000 habitants. D'aquests, uns 710.000 vivien a Barcelona, és a dir, gairebé una tercera part de la població. Per aquest motiu, la ciutat va haver de patir diverses remodelacions per tal de poder acollir la gran quantitat d'habitants que hi vivien. Les més importants van ser el Pla Cerdà, la creació del sistema de clavegueram i l'enllumenat elèctric dels carrers.
 |
| Fundadors de La Vanguardia |
El fill de Carlos, Ramón Godó, va passar a ser propietari del diari posteriorment. Ramón fou nomenat I compte de Godó, per tant va obtenir beneficis aristocràtics. Ara el diari es va tornar més conservador. Per tant veiem com la propietat del diari estava en mans de burgesos i aristòcrates, i això evidentment condiciona els seus continguts, que van destinats a aquestes classes socials. A més l'opinió pública que genera el diari a l'hora de transmetre la informació els és favorable.
A finals del segle XIX, l'escolarització de les classes populars era en llengua castellana, per aquest motiu el diari, al estar escrit en castellà, podia ser llegit per un públic ampli. Tot i així, el diari no estava adreçat a ells, ja que responia més aviat als interessos de la burgesia. De tota manera, el fet de poder arribar a tots els sectors de la població el feia ser definitivament un mitjà de comunicació de masses.
Relació del diari amb el context econòmic nacional i internacional.
Els Godó s'havien enriquit, com molts altres burgesos, amb la industria tèxtil que havia sigut molt rentable a Catalunya en la Primera Revolució Industrial. Amb aquest capital de que disposaven, per tant, tenien capacitat suficient per crear el diari i mantenir-ho.
En la seva fundació el diari era més aviat polític, vinculat als liberals. Més endavant, en buscar-se la creació d'un diari informatiu modern i més objectiu el 1888, a més d'ampliar-se el diari es comença a incloure cada vegada més publicitat. Això va permetre que el diari fos rentable, sent aquesta una gran font d'ingressos.
El diari estava dirigit per burgesos, i per tant era destinat principalment a la classe burgesa. Hi ha informacions sobre la borsa o els negocis que difícilment podrien interessar als obrers, ja que no disposaven de mitjans econòmics per invertir, i treballaven en condicions precàries, per tant tampoc disposaven del temps suficient per dedicar-ho a l'oci o a la cultura.
El diari va créixer i va acabar per convertir-se en la primera potència periodística de Catalunya, i una de les més importants d'Espanya a principis del segle XX. Avui dia aquesta situació es manté més o menys.
Relació del diari amb el context cultural nacional i internacional.
El diari vol acollir els nous intel·lectuals i artistes catalans per promoure la cultura dins de l'àmbit de la Renaixença inicialment, i després del noucentisme. Tot i així, està redactat en llengua castellana, ja que era la llengua institucional i a més era la que gairebé tothom sabia llegir i escriure correctament, ja que era una llengua formalitzada i s'ensenyava a les escoles. També havia estat la llengua dels negocis amb la resta d'Espanya i d'Amèrica, i per tant molts burgesos la feien servir i imitaven els costums castellans, entre els quals es podien incloure els Godó.
El seu catalanisme és a més d'arrel burgesa i conservadora. Així ho demostra per exemple la seva posició contraria al catalanisme més radical que va portar a la dimissió de l'equip directiu de Miquel dels Sants Oliver.
Els Godó tenien vincles amb Madrid, ja que allà es trobava la cúpula central i de govern del Partido Liberal, del qual en formaven part.
Relació del diari amb el context tecnològic.
La Vanguardia va voler des dels seus inicis ser un diari modern i per això sempre que va ser possible va introduir millores en el seu disseny i ampliacions en el seu contingut. L'estructura del diari va anar evolucionant i adaptant-se a les novetats del moment amb el pas del temps, ja que la seva aspiració era ser un diari d'avantguarda.
Inicialment les pàgines del diari només tenien una columna. El 1890, s'incorpora la distribució de pàgina en 4 columnes. A més, aquell any les pàgines van augmentar de mida, passant de l'octau al gran foli.
Com que no tenien disponibles tècniques per reproduir fotografies, en ocasions especials incloïen il·lustracions i gravats, com per exemple es va fer amb l'Exposició de 1888. També eren fets servir els gravats per il·lustrar les esqueles i els anuncis publicitaris, que ocupaven gran part de la superfície de les pàgines del diari i eren a més una bona font d'ingressos.
Va ser el primer diari espanyol en enviar corresponsals als dos bàndols de la Gran Guerra, París i Berlín. Va ser el diari de major difusió a Catalunya, amb 80.000 exemplars cap al 1903. La tirada augmenta dels 1.400 exemplars l'any 1888 als 140.000 el 1927.
Al diari i van col·laborar intel·lectuals i artistes com Santiago Russinyol, Miquel Utrillo, Narcís Oller i Ramon Casas, entre d'altres.
L'any 1920, quan Agustí Calvet ‘Gaziel’ entra a la direcció del diari, La Vanguardia es consolidà com el primer diari d’Espanya i un dels principals a Europa, degut als avenços tècnics que s'introdueixen, la connexió del diari amb les principals agències d'informació i la creació d’una àmplia xarxa de corresponsals a l’estranger.
No hay comentarios:
Publicar un comentario